dissabte, 21 de setembre del 2013

Bondat a la força

(Traducido al castellano aquí)

Aquests dies, arrel del debat sobre el dret a decidir, he vist comentaris de l'estil de que els referèndums són perillosos. Algunes de les possibilitats citades eren que es decidís no pagar impostos, o que s'aprovés la pena de mort. Altres veus alertaven del perill de marginar minories per part de la majoria. Suposo que dins aquest sac també hi anirien els casos en els que puja al poder, en unes eleccions democràtiques, un partit que vol abolir la democràcia.

Abans de continuar, vull aclarir explícitament que estic en contra de tots aquests supòsits, que no vull que es facin realitat. Un cop posicionat, sí que vull remarcar que impedir que sigui el poble qui decideix no resol el problema, com a molt l'ajorna. Si la majoria no vol pagar impostos, el que està passant és que no se'ls troba el sentit. Si es tem un resultat que instauri la pena de mort, vol dir que la majoria pensa que la violència de l'estat és lícita més enllà de la defensa, fins a la revenja. Si es tracta d'una majoria que carrega contra una minoria, caldria veure el perquè d'aquesta animadversió. És molt probable que hi hagi un problema de desconeixença mutu o, fins i tot, de desinformació, que pot haver estat provocada de forma interessada, amb finalitats poc lloables. Finalment, una democràcia en la que s'escull un partit que pretén abolir-la és que realment no funciona. O, com a mínim, així és com ho deu viure la majoria de la població. Si tots aquest problemes els enterrem, estem asseguts a sobre d'un barril de pólvora que ens pot esclatar en qualsevol moment.

En tots aquests casos es pot decidir vetar la participació del poble en les decisions. El problema seguirà allà, podrint-se i generant rancúnies, ja que la decisió s'haurà acatat, però no entès. S'hauran curat els símptomes, però no la malaltia. Darrera de les crítiques a consultar les decisions al poble de forma indiscriminada hi ha sovint la percepció de que la gent actua mirant únicament pel seu interès i que això motiva les seves opcions. Com en la resta de casos, tenim un problema i, segurament, ve donat perquè tot en la societat d'avui en dia es basa en equilibris de forces que estiren cap a costats diferents. En aquestes condicions, si no es pot deixar decidir al poble perquè ho faria malament, no té sentit la democràcia. És possible que part de la població realment només miri pel seu propi benefici, però jo crec que no és tanta com es pensen alguns. El que cal és treballar per a que tothom assumeixi que el bé dels demés és també el propi.

Finalment, cal valorar si una societat que es regeix per criteris de bondat i solidaritat perquè no li han deixat escollir una altra cosa, és realment una societat bona i solidària. Personalment, crec que la "bondat a la força", igual que la "solidaritat a la força" no ho són realment, encara que ho semblin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada