Volia fer un parell d'apunts sobre la pressió que està rebent la CUP per a que investeixi en Mas. El primer és que, quan vaig seguint els esdeveniments, em ve a la memòria el joc de la gallina que apareix a la pel·lícula Rebel sense causa. Per si no el recordeu, el joc es tracta de llençar un parell de cotxes cap a un penya-segat. El conductor que salta abans és el gallina, el que no ha estat prou valent. A la pel·lícula, el guanyador no ho pot celebrar gaire, perquè se li encalla la porta i cau amb el cotxe. La situació no és la mateixa, no es pot establir un paral·lelisme total, però tinc la sensació de que l'entorn de Convergència està fent-li el joc de la gallina a la CUP.
Segons el meu parer, en Mas no complirà l'amenaça de noves eleccions. Al muntatge de Junts pel Sí va aconseguir una relació de 60% de representants enfront del 40% d'ERC, descartant els independents. ERC va haver-ho d'acceptar per aconseguir que es fessin les eleccions plebiscitàries que volien. En unes noves eleccions això ja no tindrà sentit. De fet, ja s'ha vist que ERC ha superat a DiL. Alguns argumenten que hi pot haver influït l'abstenció dels que pensen que no s'hi ha d'anar a fer res a les Corts. Aquest perfil em quadra més amb els votants d'ERC que no pas amb els de CDC. En tot cas unes noves eleccions catalanes segur que deixen en pitjor situació a CDC enfront ERC de que té avui. Per això em sona tot a un joc de la gallina en que al final només hi ha un precipici. Abans que perdre més ja mirarà de trobar una solució de compromís, si la CUP li obliga a cercar-la.
El segon apunt és que el que es coneix com El Procés sembla un tsunami. Sovint s'ha comparat amb una onada. De fet, ara repassant he trobat una entrada meva en que ho feia, just abans de les eleccions del 2012. Llavors la sensació era de que hi havia una onada de gent que s'estava movent i en Mas provava de surfejar-la. Sembla que l'onada s'ha anat fent més potent i s'ha convertit en un tsunami que ho arrasa tot. Els primers en ser escombrats van ser els del PSC que, ancorats amb un PSOE estatal no van poder mantenir-se a flot ni amb el plantejament d'una consulta. Després li va tocar el torn als que havien assumit el dret a decidir, però sense un posicionament clar davant la independència. Quan es mirava de vincular el procés nacional amb el social, ja no valia el dret a decidir-ho tot, sinó que s'havia de fer per ordre. Abans del 27S les veus que negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions eren menystingudes i se'ls augurava la seva desaparició. I realment, els resultats millors els van treure els que es van definir clarament sobre la independència. L'onada s'anava fent més grossa.
ERC s'ha lliurat de l'embat perquè ha cedit com un jonc (no en va el seu líder és en Junqueras, si em perdoneu l'acudit), i ha sabut renunciar a qualsevol reivindicació massa esquerranosa, aprovant pressupostos infumables o permetent a en Mas refugiar-se en una quarta posició a Junts pel Sí, prestant-li la seva reputació per aconseguir que es mogués la fitxa plebiscitària davant el xantatge de que, si no era així, no hi hauria eleccions.
Després de les eleccions li toca el torn a la CUP, que vol independència, però mantenint uns mínims que són els que va defensar durant la campanya. L'amabilitat inicial ja ha desaparegut i els que han dut l'estelada des del principi a la seva ensenya, ara resulta que són uns traïdors a la pàtria, que no són purs independentistes. Tot perquè no volen investir al paladí de les retallades, al que té el partit emmerdat de casos de corrupció. Potser és que es van equivocar en l'estelada escollida, la de l'estrella vermella amb fons groc, enlloc de la "bona", la de l'estrella blanca amb fons blau.
Fa tot l'efecte que la simpàtica onada s'ha convertit en un tsunami arrasa-esquerres. Sembla que els "Mas media" (no m'he deixat cap essa) són capaços de canalitzar el flux contra qualsevol que gosi plantejar el que l'inefable Pujol anomenaria "Això no toca". Qualsevol moviment fóra del que sigui pura fibra, del que vagi més enllà de la pell de gallina en sentir el Cant de la Senyera al Palau de la Música, queda arrasat si gosa interposar-se en el camí d'Ítaca, aquella famosa illa grega que unes quantes corporacions pensen subhastar-se quan s'acabi de teixir no-sé-quin TTIP (Tapís Teixit a Ítaca per Penèlope).
Perquè potser, al cap i a la fi, hi ha més semblances de les que pensava amb el joc de la gallina. Si no vaig errat, l'objectiu d'en Mas no és la independència, sinó ofegar una part de l'onada, que vol canviar més que el nom de l'Estat on viu. Si el cotxe és El Procés, potser a ell ja li va bé que s'estimbi. Si el tsunami fa més por que il·lusió, i hi ha gent que se'n desmarca, i acaba perdent la força que tenia, ja estarà ell allà per recompondre els trossos. Ara acaba de trobar el culpable de la trencadissa.
Les preguntes que cal respondre per saber si el cotxe ens servirà per alguna cosa són: Qualsevol independència ens val? Podem arribar a bon port muntats en un tsunami? Per mi les respostes estan clares ja fa temps. Ànims companys de la CUP. Resistiu l'embat de El Procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada