Aquest cap de setmana la Teresa Forcades ha mencionat la idea de la supressió dels partits polítics, apareguda en el llibre "Sense por", que ha publicat fa poc junt amb l'Esther Vivas. Jo no he llegit el llibre encara, però he vist els tres minuts i escaig d'entrevista que ha publicat el Periodico, provinent de l'agència EFE. Si deixem de banda l'espectacularitat del títol de l'article, ella sosté que els partits polítics actualment no tenen garantit un funcionament intern democràtic i que les seves necessitats desorbitades de finançament els fa dependre massa sovint dels poders econòmics, amb els que acaben tenint una servitud a l'acceptar-ne el finançament.
Es veu que les declaracions han causat un cert rebombori, però al final els dos punts crec que són acceptats d'una manera molt generalitzada. Per exemple, el PSOE ja porta temps donant voltes amunt i avall amb les famoses primàries, senyal que detecten la sensació de poca democràcia interna que donen a la gent. ¡Si fins i tot algú tant poc sospitós de revolucionari com en Duran i Lleida va mencionar la necessitat de llistes obertes al debat sobre Bárcenas de l'1 d'agost! Ja sé que no les implantarà, però si ho diu, senyal de que sap que és una demanda de la societat. Pel que fa al finançament, no paren de sortir escàndols i ha quedat clar que la paciència dels bancs amb els deutes dels partits polítics és infinitament (i sospitosament) més gran que amb els afectats per les hipoteques.
L'objectiu d'aquesta entrada, però, no és tant donar suport a l'anàlisi que fa la Teresa, que ja l'exposa prou bé ella, sinó comentar la necessitat dels partits polítics. És necessari que existeixin per a que el sistema sigui democràtic? Jo crec que no ho és, i que el fet de que siguin les úniques vies d'accés als centres de decisió és un obstacle per la pròpia democràcia. A les eleccions hauríem d'escollir les persones que ens representaran, no els partits. Està clar que conceptes com llistes tancades o disciplina de vot, impliquen poca participació dels ciutadans en l'elecció de persones, però tampoc això ho resolen del tot les llistes obertes, ja que vinculen l'accés a una representació a l'adscripció a un partit polític.
Per posar un exemple, avui en dia (com explica molt bé el meu amic Albert) hi ha escons que costen més vots que altres, depenent de la circumscripció. En principi això serveix per equilibrar la influència dels territoris menys poblats. Però, ¿quin sentit té, si després tots els diputats d'un mateix partit voten segons les seves directrius? ¿On queda la representativitat territorial? ¿No seria més lògic que, en les qüestions amb un ampli consens en una determinada zona, els parlamentaris votessin per territorialitat, enlloc de per adscripció a un partit? No oblidem que aquests han de ser grans per tenir pes, i això implica una pèrdua de matisos, per força.
Així doncs, cal que desapareguin els partits polítics?. No pas, però potser s'haurien de convertir en associacions de persones que tenen inquietuds semblants, en espais de debat i d'aprofundiment d'idees i de cooperació per aconseguir objectius comuns. Haurien de servir per mobilitzar a la gent i difondre les seves opinions. També per donar suport, assessorament i facilitar la coordinació dels diferents candidats. Però la representativitat i la responsabilitat se'ls haurien de donar directament a ells, i ser ells els qui responguessin davant els seus electors.
D'aquesta manera, el representant hauria de trobar la manera de copsar el sentir de la gent. Fins i tot, potser li caldria defensar postures que no coincidissin totalment amb la seva, si veges que això és el que demanen els qui representa. O potser li caldria dimitir, en el cas de que la diferència amb aquestes postures fos massa gran i sentís que ja no representava als qui l'havien votat. Avui en dia, aquesta responsabilitat personal no hi és, o hi és menys, i està diluïda en les decisions del partit polític al que pertany el representant.