L'havia vista fa molt temps. Llavors no havia sentit a parlar de molts dels feminismes dels que ara sí en tinc notícia. La vaig trobar una comèdia entretinguda. Fa poc temps, però, vaig llegir sobre una entrevista que li havien fet al Dustin Hoffman on parlava d'aquesta pel·lícula. Ahir la vaig cercar de nou, després de veure Tootsie altre cop. La podeu veure aquí. No he aconseguit una versió subtitulada que m'agradi.
Bàsicament explica que va voler fer la prova de que el caracteritzessin com a dona creïble abans de tirar endavant el projecte. Quan es va veure, va demanar ser més guapa, però li van dir que allò era el màxim que podien aconseguir. Llavors ell va tenir una revelació. Es va veure a ell mateix rebutjant parlar amb algú com la seva versió femenina, mentre que ara sentia que podia ser algú realment interessant. Va entendre que li havien rentat el cervell i que s'havia pogut perdre la relació amb moltes dones durant la seva vida, per la prevenció que tenia davant les que no compleixen els estàndards de bellesa. En aquest sentit, per ell la pel·lícula no havia estat una comèdia.
Aquest descobriment de l'actor és interessant. Des del punt de vista d'un home és clar. I des del punt de vista d'una dona? Això ja ho tenen assumit. Des de ben petites els fan saber que les jutjaran pel seu físic. No és cap novetat. De tota manera, és d'agrair que algun home del ressò d'en Dustin Hoffman faci arribar un missatge així, ja que arribarà molt més lluny i no el titllaran de feminazi.
L'Edu que va veure la pel·lícula ahir no és el mateix que la va veure fa uns anys, i la va veure des d'un altre angle. Més enllà de la reflexió sobre la bellesa que apuntava en Dustin Hoffman, és una cinta de Hollywood dels anys 80 i potser se'n pot treure més suc.
És evident que Tootsie no és guapa. Però triomfa. Triomfa perquè és un home que es relaciona amb gent que pensa que és una dona. Va vestida com una dona. Parla de manera afectada, com se suposa que ha de fer una dona. És coqueta i juga a deixar-se intentar seduir. Però actua com un home a l'hora de marcar els límits. I a la pel·lícula, moltes dones i alguns homes la feliciten. Es converteix en un referent. Un referent del que haurien de fer les dones. Un home que els ensenya a les dones com s'han de comportar. A favor de la pel·lícula cal dir que ho fa d'una manera accidental, sense intencionalitat. Senzillament reacciona per sobreviure quan es troba amb les mateixes dificultats que tenen les dones que l'envolten.
Davant de la pel·lícula podem pensar que no deixa de ser un intent masclista més de rentar-se la cara, pensar que és una ficció i que no va enlloc. Però suposem que passava de veritat. Una explicació del triomf de Tootsie podrien ser les hormones, que el fan més agressiu que una dona i fan que no es deixi trepitjar. Però hi ha molts altres factors, que són els que m'han posat aquest matí davant l'ordinador.
Tootsie és una dona sense història de dona. Es troba en situacions injustes i les viu per primer cop en pròpia carn. Les viu quan ja és una persona adulta i formada. I es rebel·la amb els recursos de que l'han dotat des de petit, els d'un home. Això em fa recordar una intervenció molt reveladora sobre l'explicació de perquè hi ha menys dones en el terreny de la física. Mireu-la aquí. És molt interessant.
Vist des d'aquest punt de vista, la pel·lícula es torna molt més interessant. Ell viu unes experiències de les que sempre havia estat, com a mínim espectador, quan no part activa. I les viu des de l'altra banda, enfrontant-les des d'un bagatge diferent i amb la certesa de tenir una porta d'emergència per escapar en qualsevol moment i tornar al seu rol masculí. De fet, quan li allarguen el contracte no es queda particularment content. Bé és cert que ell també vol fugir de la mentida en la que s'ha anat acorralant, però quedar-se sense la porta de fugida l'angoixa.
A la conversa final amb la Jessica Lange ell li diu que havia estat millor home amb ella mentre feia de dona del que havia estat mai amb cap dona fent d'home. Ara ja només li calia aprendre a seguir-ho fent, però vestit com a home. Ho aconseguirà? La pel·lícula acaba aquí. L'hem de continuar cadascú per la nostra banda, corregint constantment els corrents amb que ens mou la societat, depenent de la roba que portem a sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada