- Ei, gent, se me n'ha acudit una de molt bona! Podríem aprofitar el 18 de juliol per penjar uns cartells amb la foto d'en Franco cridant a no votar l'1 d'octubre.
- Com vols dir? No ho acabo de veure...
- Sí, home! seria una cosa més o menys així...
- Ai, no ho sé... Què estaríem dient amb això?
- Claríssim: O vas a votar, o està fent el que faria en Franco!
- Ves, jo penso que si en Franco es trobés davant d'una convocatòria de referèndum d'independència no penjaria cartells. Més bé penjaria als que el convoquen, no? Vull dir que igual estem banalitzant...
- Ja, però és una llicència...
- I això del no a la República?
- És clar, tio! En Franco es va carregar la República i a la pregunta del referèndum parla de que l'estat independent de Catalunya tingui forma de República!
- O sigui, que si vas contra una República vas contra totes, oi?
- Exacte!
- Però la República que es va carregar en Franco era l'espanyola. I llavors Catalunya tenia un Estatut. El màxim que s'havia declarat era l'Estat català dins la República Federal Espanyola. No sona massa semblant a la pregunta actual, no? Vull dir que en això del federalisme nosaltres no hi creiem, no?
- A veure, si ens posem llepafils... El que m'has de reconèixer és que el cartell és impactant!
- Sí, això sí. Segur que se'n parla. Però què volem aconseguir?
- Sacsejar consciències! Convèncer a la gent de que cal anar a votar! Mira, l'Antonio Baños t'ho explica molt bé en aquest enllaç!
- Ah! L'Antonio Baños! El que es definia com anarquista quan Esquerres per la independència va llençar la campanya Referèndum, República. Sí!. Doncs ja és curiós que un anarquista pensi que abstenir-se és de franquistes, no? Vull dir que els anarquistes no ho són gaire, de franquistes. I en cavi sempre van rondinant amb la cantarella de que això de votar no serveix més que per perpetuar el sistema. I més encara si el que es vol es crear un estat més. Com si no en tinguéssim ja massa des del punt de vista anarquista!
- Però a vegades cal no ser tant purista...
- Cert, però d'aquí a titllar de franquistes als que pensin com tu pel sol fet de que segueixin més fidels que tu al que pensen...
- Moltes pegues li trobes tu. La campanya és impactant i ens servirà per obrir debat!
- Doncs jo penso que, més que debat, obrirà foc. M'explicaré. Si hi ha un franquista, aquest s'identificarà amb el cartell i no anirà a votar. Fins aquí d'acord, oi?
- Sí. Poc que els volem els vots dels franquistes...
- Home, si aconseguíssim que anessin a votar "No" seria un puntàs! Tindria molta més legitimitat un referèndum amb una participació molt alta i una victòria raonable, que un amb un 98% de "Sí" i un 30% de participació.
- Minúcies...
- D'acord. Anem als que ens interessen, els que l'últim que voldrien és que se'ls identifiqués amb Franco.
- Això, això! Segur que ho veuen i surten corrent a votar!
- Això, això! Segur que ho veuen i surten corrent a votar!
- O potser es consideren insultats i se'ls treuen les poques ganes que tenien.
- Què vols dir?
- Doncs vull dir que potser ells també pensen. És possible que s'adonin que és diferent prohibir i impedir una votació que no participar-hi si no es creu en ella.
- Però l'Estat que ens vol impedir votar és l'hereu del franquisme!
- Segurament, tot i que de moment no ens obliga a votar, sinó que respecta als que es volen abstenir. I l'Estat que volem muntar ens obligarà a votar sí o sí? Més que res és per si m'ho pregunten...
- Deixa't de foteses. Avui ho deia en David Fernández: el principi sagrat del franquisme és el mateix que el del 78: la sagrada unitat d'Espanya!
- Ah! En David! Un paladí de la desobediència! Potser ara incorporarà el concepte de desobediència deguda, donat que ara es fa ressó del que diuen les parets amb un cartell original, no una foto del carrer.
- Sí, sí, és el que li he manllevat jo per fer aquesta entrada! És maginífic.
- Però ell normalment entra en debat aportant arguments i respectant el dels altres...
- És que arriba un punt que el primer és el primer!
- Però si volem la independència, havíem quedat que calia eixamplar la base social que la recolzava, no? Vols dir que coses com aquesta no allunya més que apropa?
- Mira, noi, la independència mola un munt, però saps què et dic?
- Què?
- Que no és res comparada amb el plaer de tenir raó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada