dissabte, 9 de juny del 2018

Punxa d'idees

Heu tractat mai amb les idees amb punxa? Són uns pensaments amb agulló esmolat, que fan mal fins i tot abans de que els pensem del tot. S'obren pas cap al nostre magí amb el seu fibló, que ens punxa de por, angoixa, tristor, vergonya, culpa, ràbia, impotència...

Jo me'ls imagino com els borinots que et volten a l'estiu. Pots provar d'apartar-los, però saps que no acaben de marxar mai. Quan els espantes amb la ma s'allunyen un temps, però segueixes sentint el seu brunzit, saps que ho tornaran a provar.

Alguns venen del passat, de les coses que haguéssim volgut fer o de les respostes que podíem haver donat. Quan s'instal·len dins nostre comencen a desplegar-se com universos paral·lels en que canviem el futur a partir d'un punt determinat i anem explorant totes les pel·lícules que en surten. I que mai viurem, perquè ja sabem que les paral·leles no es troben fins a l'infinit.

Altres venen de les incerteses del futur. Són monstres amb diferents mides de terribliblitat. Alguns estan dibuixats amb els traços fins de la probabilitat d'un llapis, mentre que n'hi ha que tenen la certesa d'una brotxa grossa. A cap d'ells ens hem encarat encara, però ja assagem les lluites que hi tindrem, sense saber si ens estem entrenant o cansant-nos debades.

Un cop el borinot s'instal·la al cervell sembla una sorra movedissa: com més en vols fugir, més fons clava el seu agulló i més clavat et deixa el dolor que provoca. A voltes sembla que l'únic que pot desplaçar una d'aquestes idees amb punxa és una altra de més grossa. Una punxa treu una altra punxa.

La bona notícia és que ningú ens obliga a quedar-nos en el nostre magí a enfonsar-nos. Tenim un petit coixí al darrera on podem seure a veure el que passa, a adonar-nos de la punxa que s'acosta. Podem aprendre a ser prou ràpids per veure la idea abans que ens punxi, i que la seva visió sigui l'antídot per la punxada. Podem aprendre a veure el borinot abans que la punxa.

dilluns, 16 d’abril del 2018

Resignant-se a jugar, 1

Ei, que la pel·lícula és molt bona, eh? Et manté atent des que comença fins que acaba. Que si estan a punt d'aconseguir-ho, que si sembla que no... Mireu, no penso controlar si faig o no spoilers, així que d'aquí en endavant si seguiu llegint és sota la vostra responsabilitat, d'acord?
 
Deia que té tots els components que s'esperen d'una producció d'aquest estil. Acció, bon rotllet entre els cinc protagonistes, més bon rotllet encara entre els dos protoprotagonistes, un dolent fastigós i una certa moralina amb millora de la raça, perquè algunes de les mancances del creador inicial es resolen amb el relleu.
 
Sabeu? Vaig fer un experiment. No havia sentit parlar de la pel·li més enllà de saber que l'Spielberg n'havia fet una de nova. I un dia vaig llegir un titular: La filosofía tras 'Ready Player One', el mito de la caverna en tiempos de Instagram. Us poso l'enllaç per si us pica la curiositat, però la veritat és que no l'hi he trobat gaire el què a l'article. De tota manera, el titular em va fer pensar que podia ser que a la pel·lícula se li podia treure suc i vaig decidir fer quelcom que no sé si havia fet mai expressament: no assabentar-me de res més que del títol i el director abans d'anar-la a veure. I em va agradar l'experiment. Com us deia abans, el suc que li treu l'article no m'acaba de fer el pes, però penso que sí que se li pot donar una volta.
 
Com us deia al principi, en acabar de veure la pel·lícula vaig sortir del cinema content d'haver-hi anat. És tot un espectacle. Però el que planteja dóna molt que pensar. No pinta un futur utòpic. És una distòpia absoluta. És més, comença dient que la gent s'ha resignat, que ja no lluita, sinó que s'evadeix. Enumera les lluites fracassades i després presenta Oasis. Podria tenir un toc al món feliç d'en Huxley, però aquí tothom és conscient de que està fotut. Ningú s'enganya. La gent no viu feliç perquè la manipulen. Senzillament, es resignen a jugar.
 
I el problema és que una corporació malvada es vol fer amb el control d'Oasis. I està conduïda per l'únic personatge de la pel·lícula que deixa clar que no li veu cap solta a Oasis. És immune a la seva màgia. O, senzillament, no l'entén.
 
Quan sortim del cinema em comenten que els protagonistes al final no són tan bons, potser. El que guanya l'ou el comparteix amb els amics, però els demés, que els han ajudat a guanyar al dolent, hauran de seguir com fins ara. Cert. El joc és el joc. Suposo que si tothom guanya el joc perd la gràcia, oi?
 
Però hi ha més coses. La vida de la gent gira al voltant d'Oasis. Si moren allà han de començar de zero. Hi ha gent que hi ha invertit molts esforços i molt de temps. Però, quan en Z crida a la gent apareix un exercit enorme, disposat a perdre-ho tot. A la vida real, quan els estan perseguint van cap a a Les torres a refugiar-se. La gent de veritat s'acara amb el dolent, però a ell només li cal aixecar una pistola per a que el deixin passar fins la furgoneta. Estan disposats a jugar-s'ho tot dins el joc, però no mouen un dit a la realitat.
 
I el dolent? Sembla rabiós, venjatiu, obcecat. Però quan obra la porta i veu que ja no és a temps de recollir l'ou, accepta la derrota. Podia haver disparat a en Parzival i no ho fa. Si no hi ha negoci, no paga la pena cometre el crim. No és res personal realment, com li diu quan es troben.
 
Però el més curiós és el final. Tanquen Oasis un parell de dies a la setmana. Per a què? Per a que la gent mengi de manera decent? Per a que baixin el ritme? Per a obligar-los a veure la realitat que els envolta? Què passaria si es desintoxiquessin d'Oasis? Tornarien les revoltes que descriu al principi?
 
Jo no tinc clar que aquesta pel·lícula tingui més intenció que la de divertir. Però tampoc veig descabellat que vulgui donar peu pensar una mica. A mi el que em suggereix és que la gent està disposada a arriscar a Oasis perquè sap que si perd pot tornar a començar i podrà anar millorant. A la vida real no troba aquesta segona oportunitat. Potser hi és, però està molt més a ma a Oasis. És la sortida fàcil. Què passarà quan la sortida fàcil es taponi dos dies per setmana? La gent recuperarà les sortides més difícils?
 
Ready player two.